La utilitat múltiple de la comunicació

Saber comunicar no és pas només saber parlar en públic o saber escriure un article científic. Conèixer els trets bàsics de la comunicació verbal ajuda en molts altres àmbits de la vida diària, per exemple en les relacions interpersonals, en la recerca de feina, en la presentació d'un projecte o en l'obtenció d'un ajut.

Poder superar les dificultats que comporta la comunicació, sobretot l'oral, facilita el comportament davant d'una societat que està acostumada cada cop més a la interrupció, la dispersió i a la manca d'atenció. Poder captar l'atenció d'un auditori o poder concentrar l'atenció d'una persona que té moltes raons per distreure's és una de les capacitat més importants en el món competitiu on vivim.

Si en altre temps podia diferenciar-se raonablement entre comunicació oral i comuniació escrita, avui en dia ens trobem amb una barreja de diverses formes comunicatives, ja que una exposició oral sol venir acompanyada d'una presentació amb molt de text, i una exposició escrita (per exemple, una entrada d'un blog) sol venir acompanyada de fotos i videos. L'exemple més clar d'aquesta transformació és en el curriculum vitae, que ha deixat de ser una sèrie de fulls escrits per esdevenir un veritable encais d'idees en diversos formats (veure e.g. http://visualcv.com).

Una primera tècnica senzilla per comunicar una notícia

Per poder comunicar bé cal conèixer com ho fa la gent que en sap. Per comunicar en química cal adonar-se de com ho fan els altres científics i els mitjans de comunicació tradicionals i de la web 2.0. Per això és convenient analitzar les notícies de ciència que apareixen a un diari com La Vanguardia.

Una forma molt senzilla d'analitzar notícies (i de generar-ne) és mitjançant la tècnica de l'estrella de sis punxes, on es tracta de respondre a les preguntes Què, Qui, Com, On, Quan i Per Què. Segurament si en resumir una notícia aconseguim respondre aquestes preguntes vol dir que hem entès la notícia. I al contrari, si cal preparar una breu notícia d'un tema relacionat amb la química, estructurar-la de forma que es refereixei a cadascuna d'aquestes sis preguntes ens facilita la seva redacció.

Comunicació científica: Eines derivades de la web 2.0

En aquesta entrada, la meva intenció és fer un resum de les principals eines derivades de la web 2.0 i la serva interelació. Totes elles imprescindibles en una bona comunicació 2.0.

L'exemple més clar del pas de la web 1.0 a la web 2.0 són les pàgines web. Concreto, una pàgina web és l'emblema de la web 1.0, o sigui, un disseny bastant estàtic que no interactua amb el visitant. Per altra banda, l'emblema de la web 2.0 és el bloc, que també és una pàgina web, però dinàmica, canvia molt sovint, tan sovint com entrades fa l'autor o autors. A més, interactua amb el visitant en el sentit que, normalment, permet posar-hi comentaris. Els blocs han acostat les pàgines web a qualsevol tipus d'usuari, sigui quin sigui el seu nivell d'informàtica. Hi ha varis portals que permeten crear un bloc amb 2 o 3 passos, destacant el Blogger de Google com a més senzill, o el WordPress, el qual ja permet més opcions gràfiques. La definició d'un bloc podria incloure un munt de termes; com un diari personal, de pensaments, opinions, notícies curioses,... o sigui, n'hi ha per tots els gustos i, per tant, la qualitat del mateix depèn de la inspiració i les ganes del que l'escriu.

La segona eina derivada de la web 2.0, i que és la que més ha arrelat per nombre d'usuaris, és la xarxa social, amb el Facebook com a clar dominador. Una xarxa social és el lloc de trobada d'un grup de gent, un lloc d'intercanvi d'opinions, curiositats, fotos, videos, xats,... Els 400 milions d'usuaris de Facebook demostren la importància d'aquesta eina a nivell mundial, demostrant que la xarxa s'oblida de les fronteres (en la majoria dels casos). Una segona xarxa social a destacar és Twitter, la qual es caracteritza per missatge amb un màxim de 140 caràcters. O sigui, com sms divulgats a la xarxa. Aquesta major simplicitat ha permès que Twitter hagi esdevingut una xarxa social més de divulgació de notícies rellevants, i en la qual diferents organismes i empreses hi formen part d'una forma més dinàmica, a diferència de Facebook que està més encarada a l'oci. La següent xarxa social d'imprescindible menció és LinkedIn, que està totalment encarada a la vida professional, o sigui, un lloc de trobada de gent majoritàriament qualificada. Es podria dir que és una xarxa social de currículums (CVs), on un usuari pot rebre ofertes de feina en funció de la informació entrada. Finalment mencionar altres xarxes socials també molt utilitzades com Tuenti (molt enfocada al món adolescent) o MySpace; i sense oblidar la recent creada Google Buzz, sent una aposta decidida de Google per entrar en un dels únics sectors que se li resisteixen. Tindrà èxit?

Referent a les xarxes socials, totes les que he mencionat són públiques, però hi ha aplicacions que permeten crear-ne de privades, en certa manera equivalents a un grup dins Facebook. Ning permet crear una xarxa social privada, com a exemple una recent creada per un partit polític català, amb Ning. Aquí surt el dil•lema sobre si és millor una xarxa social pròpia o un grup dins d'una de pública.

La tercera eina principal derivada de la web 2.0 és la wiki. Tothom sap què és la Wikipedia, aquella pàgina web on la majoria de la gent va quan no sap alguna cosa. El que molta gent no sap és que qualsevol pot ser autor de la Wikipedia, ja sigui afegint un terme que no conté, o millorant/completant un que ja existeix. Doncs això, una wiki és una pàgina web amb diversos autors, la qual permet la compartició d'informació o l'edició de treballs en grup. Wikispaces permet crear wikis, en les quals fàcilment s'hi poden penjar presentacions, ja sigui amb Scribd o Slideshare. Existeixen wikis tant a nivell acadèmic com professional, sent bastant rellevants en el camp de la medicina per compartir informació mèdica. Com a wiki també vull mencionar Google Wave, una de les darrers aplicacions de Google per inclou diverses eines a l'hora de compartir informació, i beneficiant-se de les diferents utilitats que engloba (iGoogle, Gmail, Traductor, Youtube, Blogger, Calendar, Picasa, Reader,...).

Directament relacionat amb les wikis, tenim l'edició de documents en línia, o sigui, no havent de tenir instal•lat el programari d'edició de documents en el nostre propi ordinador. Les dues principals aplicacions són Google Docs i Microsoft Office Live, sent el primer una altra utilitat de Google, i el segon l'equivalent a l'arxiconegut Microsoft Office amb el Word, Excel i Powerpoint. Cal mencionar que no tenen la infinitat d'aplicacions del programari de pagament, però per la majoria de casos són més que suficients, destacant que permeten una compartició immediata dels documents, ja que es guarden directament en xarxa.

Una altra eina imprescindible en la comunicació és la fotografia. Per això vull mencionar tres aplicacions que permeten emmagatzemar fotografies en xarxa i compartir els àlbums derivats: Flickr, Picasa i Photoshop. I parlant d'emmagatzemar, com ho faig per no oblidar-me d'aquelles adreces web que visito i considero interessants? Com a adreces web també he d'incloure entrades de diferents blocs. Doncs recomano utilitzar un programa com Delicious, el qual fàcilment ens emmagatzema per etiquetes totes aquelles adreces que ens interessen i que un dia futur podem necessitar tornar-hi a entrar. A més, ara relacionat amb les pàgines web, hi ha una manera de poder seguir les novetats d'una pàgina web, incloent les noves entrades als blocs que ens interessen, mitjançant aplicacions com Google Reader o Bloglines. O sigui, és una eina que us estalvia haver d'entrar cada dia a diferents pàgines web o blocs per veure si s'ha escrit res nou, ja que amb una sola pàgina tindreu totes les novetats. Això també s'aplica a pàgines web de diaris o notícies, a les quals et pots subscriure a totes o només a les notícies d'esports, política o economia, per exemple. Fixeu-vos quan veieu el símbol amb RSS, clicant a sobre directament us permetrà subscriure's-hi amb alguna de les eines mencionades.

Ja per acabar, per no interrompre la dinàmica del text anterior, us voldria deixar amb algunes anotacions sobre Twitter, la xarxa social més adequada, des del meu punt de vista, per una bona comunicació científica. "following" són els usuaris de Twitter que segui, i "followers" són aquells que us segueixen a vosaltres. Twitter, a diferència de Facebook, permet un seguiment lliure de la gent, l'usuari no decideix qui el segueix (en general), i pot decidir a qui seguir lliurement. Després tenim el "Retweet", per reenviar aquell missatge interessant als nostres "followers", i el "Replay" per respondre un missatge que hem rebut dels nostres "following", una resposta en obert i que fem una referència a l'usuari del missatge inicial com a "@usuari". Llavors tenim el "Direct Message", un missatge tancat, només el rep a qui l'enviem, i per això hem de clicar sobre la fotografia de l'usuari, surt una rodeta i apareix el "Direct Message". També tenim les llistes per agrupar aquells "following" en un cert grup. I per últim destacar els hashtags, etiquetes que s'han inventat els mateixos usuaris per tal d'agrupar missatges d'una mateixa temàtica, i posem el símbol # a davant, com ara #comcient o #tcaq, o #fb (facebook), o #ff (follow friday). Per últim dir que hi ha programes complementaris al Twitter, com ara Twitxr o Twitpic per posar fotos, o el Hootsuite o Tumblr com a portals per gestionar de forma unificada totes les entrades a les nostres diferents xarxes socials, bloc inclós.

Ara només toca una cosa, que us creeu un bloc i us uniu a Facebook, Twitter i LinkedIn, cadascuna amb les característiques pertinents. Penseu a mencionar les vostres entrades al bloc a les diferents xarxes socials. I complementeu-ho tot amb la resta d'eines que us he comentat. Som-hi tots a fer una bona comunicació 2.0!!!

La rellevància del Twitter

Per tots aquells que posen en dubte la utilitat i rellevància del Twitter, us deixo 3 enllaços per si us poden ser d'ajuda per comprendre una mica més aquesta xarxa social:

1) El twitter, una forma de comunicació científica (i de docència); Miquel Duran.
2) El Twitter és una eina (no un entreteniment); Vilaweb.
3) Anatomía de Twitter; Gobierno de España, red.es.

Doncs au, a veure si "twittegeu" molt!

L'univers Google i eines relacionades

Un cop assimilats els blocs i el Twitter, toca posar-se amb altres eines derivades de la web 2.0. Totes elles són eines online, o sigui, les podeu utilitzar des de qualsevol ordinador, mentre només tingui un sistema operatiu i connexió a internet. O sigui, no cal tenir els diferents programaris instal·lats a cada ordinador. Estem parlant del "cloud computing", o sigui, tota una sèrie de serveis a la xarxa. Així doncs, hem començat amb l'univers Google, el qual ens aporta un munt de diferents eines: iGoogle, Gmail, Reader, Docs, Traductor, Blogger, Calendar, Picasa, Youtube, Wave,... totes elles amb una utilitat diferent que us convido a descobrir.

Més important, com a editors de documents en xarxa destacaria el Google Docs i el Microsoft Office Live, la qual cosa permet crear, editar, i guardar un document de text, taula de càlcul o presentació en xarxa. I a sobre permet compartir-lo o editar-lo més d'una persona. En segon lloc destacar el Google Reader o el Bloglines per seguir les novetats de diferents blocs o pàgines web dinàmiques, evitant així haver-nos de connectar a un munt de pàgines diferents cada dia. Respecte a fotos, molt importants en comunicació per allò del "més val una imatge que 1000 paraules", doncs us recomano el Picasa, Photoshop i Flickr. I per últim he destacat el Delicious, que us permet guardar tota una sèrie de direccions web, correctament etiquetades, per tal que el dia que les necessiteu les tingueu al vostre abast. Per últim us deixo amb un video de Google Wave, una plataforma que integra diferents utilitats:



Ara toca posar interès per descobrir què ens aporta cadascuna d'aquestes eines i oblidar-nos del programari del nostre ordinador per començar a navegar entre les eines en xarxa. Tingueu curiositat i invertiu una mica del vostre temps a cada una d'aquestes eines que us he presentat.

Us deixo amb en Miquel Duran i la comunicació oral. Ens seguim en els blocs i el Twitter!

Seguim amb xarxes socials: LinkedIn

Avui ens hem posat en contacte amb una tercera xarxa social: LinkedIn, que s'afegeixen a les que ja coneixem: Facebook i Twitter. LinkedIn és la xarxa social més professional, més encarada a la persona qualificada que s'endinsa en el mercat laboral, ja sigui amb experièncai nul·la o extensa. Us convido a registrar-vos'hi. En poques paraules, és una xarxa social de Curriculum Vitaes, en la qual empreses d'arreu del món, juntament amb els "caçatalents", busquen els perfils que els convenen. Recordar que estem en un món globalitzat i que, si aquí hi ha més demanda que oferta d'una determinada formació, és possible que en altres llocs passi tot el contrari. Aquí hi entra la vostra predisposició a fer les maletes per poder treballar d'allò que realment us agradi. Us poso un video que ho explica de forma diferent:



També us recomano que utilitzeu una plataforma per centralitzar la gestió de totes les xarxes socials, ja sigui HootSuite com Tumblr. I recordar-vos dues eines per incorporar fotos en el vostre Twitter: Twitpic i Twitxr. Tingueu curiositat i afegiu alguna entrada amb una foto enllaçada a partir d'un d'aquests missatges! I per últim, mencionar Ning, un programa que us permet crear la vostra pròpia xarxa social, sent un exemple la xarxa Cativistes que ha creat CIU per les eleccions al Parlament que s'acosten. És millor una xarxa social pública o privada?

Resumint, animeu-vos a fer alguna entrada de forma regular en el Twitter, aquells moments que esteu inspirats. I no us oblideu el bloc, on es demostra la vostra creativitat, i els vostres dots comunicatius.

Posem-nos amb les xarxes socials: TWITTER

La classe d'avui ens ha posat en contacte amb el Twitter, una xarxa social que està creixent amb molta força, no només a nivell d'amistats, sinó també a nivell professional. Una bona definició del Twitter la podeu treure del bloc d'en Miquel Duran. Així doncs, és una xarxa social de missatges curts (140 caràcters), i en la qual els enllaços a pàgines web o a fotos es fa de forma reduïda, com per exemple amb el bit.ly. Sobretot cal dominar el tema de following i followers (seguits i seguidors), retweet i resposta (missatges oberts), missatges directes (tancats), fer referència a un altre "twittaire" amb @, i alguns altres detalls a descobrir. A destacar els slashtags, o sigui, aquelles petites etiquetes amb #, utilitzades per agrupar. En el nostre cas hem posat #tcaq a les nostres entrades, així quan anem a Buscar #tcaq ens dóna una llista amb totes les entrades.

Així doncs, amb data màxima dilluns 16, juntament amb la direcció web del vostre bloc, heu d'enviar-me el vostre nom d'usuari del Twitter, alguns dels quals ja els tinc a partir del Twitter de l'assignatura. Tal com vàrem dir referent a l'avaluació, un manteniment del bloc i el Twitter al llarg de tot el curs representarà una part molt important de la nota final. Una entrada setmanal al bloc, aproximadament, i algunes entrades al Twitter, porten molt poca feina. Sobretot recordar de posar en el vostre Twitter les entrades del vostre bloc (havent reduït la direcció amb bit.ly).

Per últim, un petit video sobre Twitter:



Ens seguim en el Twitter!

El meu primer bloc

Avui hem creat el primer bloc amb l'eina de Google, Blogger, la qual amb només 3 passos ja tenim el bloc en marxa. El programa és molt senzill, però té un munt d'opcions, que amb el dia a dia podem anar descobrint. De mentre ens centrarem a donar un títol al nostre bloc, el format que ens agradi, i som-hi a escriure la nostra primera entrada. Però.... DE QUÈ PARLO JO EN EL MEU BLOC? Aquesta és la principal dificultat, on hi entra el poder de la nostra creativitat. El bloc per l'assignatura ha de ser de química o, millor dit, de ciència. El dia a dia ens aporta notícies relaciones amb la ciència, ja sigui a la TV, diaris, altres blocs,... us poso un parell d'exemples de notícies. En primer lloc una sobre en Miquel Costas al Diari de Girona, i una segona sobre l'aromaticitat molecular. Evidentment us animo a seguir els blocs que faig referència en aquest mateix bloc, sobretot el Pepquímic i el Reacciona, de dos companys vostres que varen iniciar el seu bloc en aquesta mateixa assignatura. Per últim, no us oblideu de posar enllaços a altres pàgines web a les vostres entrades, i algun video per fer-les més atractives (recordar copiar el text de "Insertar" del Youtube a la vostra entrada amb "Edició de HTML"). Així doncs, mans a la massa!
Recordatori: Teniu fins dilluns per enviar-me un mail amb la direcció web del vostre bloc.

Google ataca amb una nova xarxa social: BUZZ

Feia dies que ja corrien rumors, i finalment ahir Google va donar la campanada amb la presentació de Google Buzz, una competència directa a Facebook. Google s'ha posat en tots els camps: Gmail, blogger, reader, docs, iGoogle, maps, traductor, youtube, calendar,... i un munt de coses més. Ara bé, Facebook està a punt d'arribar als 400 milions d'usuaris. Així doncs, us deixo amb un avanç del que és el Google Buzz. Facebook o Buzz? Comença la lluita!

Comunicació Científica

Avui, a la classe de TCAQ hem après les nocions bàsiques de la comunicació científica a partir d'una guia editada per la Generalitat de Catalunya, juntament amb altres documents provinents d'altres institucions (universitats americanes o Comissió Europea). Ressaltar la importància d'una bona comunicació científica, i alhora la posterior difusió a al societat "no científica". Respecte a aquesta difusió, us vull convidar a seguir dos blocs de companys vostres de Química. El primer és el Pepquímic d'en Pep i el segon El kid científic de la Laia. Veureu un munt de curiositats comunicades d'una forma molt atractiva, i exemples d'experiments senzills, però molt espectacular portats a terme pel grup de Divulgació Científica liderat per en Josep Duran. De mentre us deixo amb "Els elements simpàtics" de la Laia.

Primer dia de TCAQ

Avui a les 9 del matí, en una gèlida classe de l'Aulari Comú, ha tingut lloc la primera classe de TCAQ. Presentació del professorat, alguns exemples de blocs, twitters, eines de Google... i fins i tot l'anunci més vist aquesta passada nit a la Superbowl. Us el recomano.

Hem parlat de l'avaluació (25% bloc+Twitter; 20% avaluació contínua, incloent comentari d'algunes notícies; 20 % treball final amb Powerpoint i penjat en una wiki; 10% del mapa conceptual; i 25% de l'examen final). Demà comencem amb la comunicació científica, i us recomano que us llegiu la guia presentada pel Departament d'Innnovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.
Per últim us recomano també l'última entrada d'en Miquel Duran al seu bloc sobre Twitter. Fins demà.

Benvinguts a TCAQ

Benvinguts a Tècniques de Comunicació aplicades a la Química, d'ara endavant referida com TCAQ. Aquesta assignatura optativa té la intenció de posar-vos en contacte amb la comunicació de la ciència, més concretament la química, en aquest cas. Per tot científic, i vosaltres aneu camí de ser-ho, és important saber comunicar allò que està investigant o allò amb què està treballant, ja sigui en el camp del control de qualitat, síntesi orgànica o inorgànica, química verda, modelatge molecular,... Molt sovint escoltem que els científics treballen en temes molt estranys, incomprensibles per la població no científica. I això és un error, la recerca de tot científic té com a objectiu una millora en un tema concret que afecta a tothom, i per això és imprescindible que la importància de la seva feina es comuniqui de forma clara i comprensible a tothom. El llenguatge emprat en la comunicació científica ha de ser senzill, sense floritures, sempre seguint un pre-procediment esquemàtic. Tota recerca parteix d'un problema i l'objectiu és la seva resolució. Així doncs, sempre començarem amb les següents preguntes al nostre problema: Qui? Què? Per què? Quan? On? i Com? A partir d'aquí estructurarem la resta del text. Així doncs, treballarem la comunicació científica, incloent la comunicació verbal i l'escrita. Descobrirem o aprofundirem en les eines que tenim disponibles per una major difusió de la ciència que portem a terme. I en aquest punt hi entren les eines derivades de la web 2.0.
Així doncs, espero que aquesta assignatura us sigui d'utilitat en la vostra futura vida professional com a químics o, millor dit, científics. Ens veiem dilluns a classe.